Vaig estudiar anglès fora de l'institut un parell o tres d'anys, amb la intenció de treure'm el First. Anava a una acadèmia privada, i vaig tenir una professora mexicana, un americà de Boston i un australià. Estic globalment satisfeta amb el que vaig aprendre allà, tot i que tampoc és gaire difícil perquè jo no en sabia gaire i qualsevol cosa m'era útil.
El francès l'he estudiat a l'Alliance française i a l'Institut français. Tant en grups com en classes particulars. És interessant, et donen referències culturals, t'intenten rodejar i despertar l'interès per la seva cultura (sempre he tingut professors nadius, en aquestes institucions) i en molts casos ho aconsegueixen (sobretot si l'alumna ja té una bona predisposició). A més vam fer alguna excursió a França i tot. Però no li reconec un mèrit únic, a l'institut també hi vaig aprendre moltíssim (amb professors catalans i amb menys mitjans econòmics). A segon de carrera em vaig apuntar al Servei de llengües modernes, a l'últim curs de francès. Més que res per anar fent, perquè no vaig aprendre llengua (la gramàtica arriba un moment que s'acaba), però sempre et podien explicar coses interessants.
A segon de carrera em vaig apuntar a l'EOI per fer alemany, perquè a primer de carrera n'havia suspès els dos semestres (anava a l'Autònoma). A setembre vaig veure clar (o més aviat m'ho va vomitar la professora, vegeu el proper capítol) que necessitava més hores de les que m'oferien a la universitat, i vaig anar a fer la prova d'accés a l'EOI. Jo tenia por que em poséssin a primer, perquè realment volia apretar, ja que la meva professora de la universitat m'havia dit que no en tenia ni idea, que no servia i que per culpa meva la classe s'endarreriria. Molt pedagògia i sensible. Jo pregava perquè em posessin a segon d'alemany.
Quina sorpresa, però, quan vaig veure que m'havien posat a tercer...després de reclamar, em van dir que ho intentés, que era el mateix suspendre tercer i repetir que fer segon i després tercer. Resultat: 94'35 del certificat elemental i un excel·lent a la universitat. Estic molt contenta de la professora, del mètode i de l'EOI de Sabadell en general, perquè aquell any vaig aprendre més alemany que en tota la meva vida, a més ho vaig fer ben feliç, motivada i sense cap mena de patiment.
El francès l'he estudiat a l'Alliance française i a l'Institut français. Tant en grups com en classes particulars. És interessant, et donen referències culturals, t'intenten rodejar i despertar l'interès per la seva cultura (sempre he tingut professors nadius, en aquestes institucions) i en molts casos ho aconsegueixen (sobretot si l'alumna ja té una bona predisposició). A més vam fer alguna excursió a França i tot. Però no li reconec un mèrit únic, a l'institut també hi vaig aprendre moltíssim (amb professors catalans i amb menys mitjans econòmics). A segon de carrera em vaig apuntar al Servei de llengües modernes, a l'últim curs de francès. Més que res per anar fent, perquè no vaig aprendre llengua (la gramàtica arriba un moment que s'acaba), però sempre et podien explicar coses interessants.
A segon de carrera em vaig apuntar a l'EOI per fer alemany, perquè a primer de carrera n'havia suspès els dos semestres (anava a l'Autònoma). A setembre vaig veure clar (o més aviat m'ho va vomitar la professora, vegeu el proper capítol) que necessitava més hores de les que m'oferien a la universitat, i vaig anar a fer la prova d'accés a l'EOI. Jo tenia por que em poséssin a primer, perquè realment volia apretar, ja que la meva professora de la universitat m'havia dit que no en tenia ni idea, que no servia i que per culpa meva la classe s'endarreriria. Molt pedagògia i sensible. Jo pregava perquè em posessin a segon d'alemany.
Quina sorpresa, però, quan vaig veure que m'havien posat a tercer...després de reclamar, em van dir que ho intentés, que era el mateix suspendre tercer i repetir que fer segon i després tercer. Resultat: 94'35 del certificat elemental i un excel·lent a la universitat. Estic molt contenta de la professora, del mètode i de l'EOI de Sabadell en general, perquè aquell any vaig aprendre més alemany que en tota la meva vida, a més ho vaig fer ben feliç, motivada i sense cap mena de patiment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada