Primerament situem-nos: jo vaig néixer a Barcelona i allà vaig aprendre a parlar. Per influència de la cangur, suposo, i del que sentia a l'escola fins als 5 anys, m'expliquen que quan vaig arribar a Girona tenia un accent "xava" que tombava d'esquena. A Girona, però, de seguida me'l van treure. Ara tinc el meu idiolecte, em queden algunes 'es' de Barcelona, en tinc algunes de Girona -molt boniques!-, trets molt característics i mancances molt sorprenents. A més a més, la meva mare (i la meitat de la família) és valenciana. I correctora de català. En resum, a casa, i a la família, sempre hem parlat en català.
Ara, centrem-nos: recordo que de català tenia una professora molt i molt dura i estricta, que ens feia concursos de dictats i que ens feia competir entre nosaltres per veure qui era el que menys faltes feia. Teníem unes targetes de recompte de punts. Recordo, també (per això ho va fer), que un dia la professora va escriure baix amb una 'be alta' que ocupava tota la pissarra, i que de baixa, precisament, no en tenia res. I també ens va fer el dibuixet típic per distingir beure de veure. Sempre li he reconegut el mèrit.
Amb els anys he deduït que si jo me'n sortia prou bé, devia ser perquè llegia molt. I perquè a Girona no hi ha tanta contaminació del castellà com a Barcelona. Sigui com sigui, vaig arribar a la universitat amb un nivell de català més "fiable" que el de la majoria de companys. Malauradament no l'he conservat i ara sé que em costa molt més, que ja no sóc tant infalible (ni moooolt menys) i que he perdut molt.
De petita no entenia com podia ser que els meus companys féssin les faltes que feien.
Avui en dia encara em costa d'entendre per què alguns escriuen com escriuen.
Sempre he rebut les classes en català, la meva llengua materna, excepte a l'institut. Sobretot al batxillerat, perquè al fer el model Internacional els professors ens explicaven les coses en castellà, que era la llengua en què ens examinàvem. M'explico: el BI (Batxillerat Internacional) a grans trets, és un model de batxillerat anglosaxó comú a tots els centres, que comporta més hores i més assignatures i que, en principi, un cop aprovat et permet accedir a qualsevol universitat. A Espanya, no obstant això, no està homologat i vam haver de fer la selectivitat igualment. Les llengües oficials per examinar-se són l'anglès, el francès o l'espanyol, i el meu centre va triar l'espanyol, per tant, i per tal que coneguéssim la terminologia, els professors que ho consideraven oportú ens feien les classes en castellà. Com que això va ser al Batxillerat no em va suposar cap problema.
Ara, centrem-nos: recordo que de català tenia una professora molt i molt dura i estricta, que ens feia concursos de dictats i que ens feia competir entre nosaltres per veure qui era el que menys faltes feia. Teníem unes targetes de recompte de punts. Recordo, també (per això ho va fer), que un dia la professora va escriure baix amb una 'be alta' que ocupava tota la pissarra, i que de baixa, precisament, no en tenia res. I també ens va fer el dibuixet típic per distingir beure de veure. Sempre li he reconegut el mèrit.
Amb els anys he deduït que si jo me'n sortia prou bé, devia ser perquè llegia molt. I perquè a Girona no hi ha tanta contaminació del castellà com a Barcelona. Sigui com sigui, vaig arribar a la universitat amb un nivell de català més "fiable" que el de la majoria de companys. Malauradament no l'he conservat i ara sé que em costa molt més, que ja no sóc tant infalible (ni moooolt menys) i que he perdut molt.
De petita no entenia com podia ser que els meus companys féssin les faltes que feien.
Avui en dia encara em costa d'entendre per què alguns escriuen com escriuen.
Sempre he rebut les classes en català, la meva llengua materna, excepte a l'institut. Sobretot al batxillerat, perquè al fer el model Internacional els professors ens explicaven les coses en castellà, que era la llengua en què ens examinàvem. M'explico: el BI (Batxillerat Internacional) a grans trets, és un model de batxillerat anglosaxó comú a tots els centres, que comporta més hores i més assignatures i que, en principi, un cop aprovat et permet accedir a qualsevol universitat. A Espanya, no obstant això, no està homologat i vam haver de fer la selectivitat igualment. Les llengües oficials per examinar-se són l'anglès, el francès o l'espanyol, i el meu centre va triar l'espanyol, per tant, i per tal que coneguéssim la terminologia, els professors que ho consideraven oportú ens feien les classes en castellà. Com que això va ser al Batxillerat no em va suposar cap problema.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada