A l'escola vaig aprendre castellà. Per cert, que no crec que com a catalana hagi de fer més hores d'espanyol que un gallec o que un extremeny. Reconec que jo personalment puc cometre alguns errors fruit del català, però no crec que siguin més o pitjor que els que cometi un madrileny o un murcià. A més, com a professional de la llengua sempre es procura parlar i expressar-se de la millor manera possible, però la resta de mortals ho considera, majoritariament, com una qüestió secundària. Aleshores quina solució hi ha, si ningú parla perfectament la llengua (ni la materna, ni la estrangera, ni cap)? Fer més hores de llengua, de totes en general? O donar la justa i merescuda importància a l'instrument essencial de desenvolupament humà?
Al Col·legi públic de pràctiques Annexa de Girona la llengua estrangera que s'hi ensenyava era el francès, fins que arribaves a 7è i aleshores començaves l'anglès. Aquest és un cas extraordinari a Girona (em sembla que només passa a la meva escola i al Vedruna), i en cap cas no és que a Girona, per estar més a prop de França, hi hagi una especial sensibilitat cap a aquesta llengua. Recordo que pintavem dibuixos (la maison) i retallavem cercles amb dibuixets d'objectes, animals (la voiture, le cochon, la fenêtre), però poca cosa més. No sé si allà vaig aprendre res, realment. Bé, aquestes quatre parauletes, que és l'unic que recordo.
A l'institut Jaume Vicens Vives, a primer d'ESO, vaig començar l'anglès, en una classe on hi havia alumnes que ja n'havien fet a l'escola (la gran majoria). No obstant això, el nivell era baix i vaig seguir les classes amb normalitat i sense problemes. Durant els 4 anys d'ESO vaig fer anglès com a primera llengua estrangera, agafant també els crèdits variables que se m'oferien. A tercer i quart vaig reprendre el francès com a crèdit variable. Vaig veure que sí que en sabia, que potser a l'escola sí que em van ensenyar alguna cosa. També vaig fer un trimestre d'iniciació a l'italià.
Al final, al batxillerat em vaig decidir per el francès com a llengua estrangera un altre cop, encara sense saber ben bé a què em volia dedicar posteriorment però ja amb un gran interès per la francofonia. Vaig fer l'examen de la selectivitat de francès, que va coincidir amb el primer any de mesura de la comprensió oral de la llengua estrangera. Recordo perfectament la sensació que vaig tenir quan vaig sentir el text de CO. Vaig mirar a tothom ben horroritzada, buscant algun còmplice, aquell document d'àudio em semblava tremendament ridícul.
Al Col·legi públic de pràctiques Annexa de Girona la llengua estrangera que s'hi ensenyava era el francès, fins que arribaves a 7è i aleshores començaves l'anglès. Aquest és un cas extraordinari a Girona (em sembla que només passa a la meva escola i al Vedruna), i en cap cas no és que a Girona, per estar més a prop de França, hi hagi una especial sensibilitat cap a aquesta llengua. Recordo que pintavem dibuixos (la maison) i retallavem cercles amb dibuixets d'objectes, animals (la voiture, le cochon, la fenêtre), però poca cosa més. No sé si allà vaig aprendre res, realment. Bé, aquestes quatre parauletes, que és l'unic que recordo.
A l'institut Jaume Vicens Vives, a primer d'ESO, vaig començar l'anglès, en una classe on hi havia alumnes que ja n'havien fet a l'escola (la gran majoria). No obstant això, el nivell era baix i vaig seguir les classes amb normalitat i sense problemes. Durant els 4 anys d'ESO vaig fer anglès com a primera llengua estrangera, agafant també els crèdits variables que se m'oferien. A tercer i quart vaig reprendre el francès com a crèdit variable. Vaig veure que sí que en sabia, que potser a l'escola sí que em van ensenyar alguna cosa. També vaig fer un trimestre d'iniciació a l'italià.
Al final, al batxillerat em vaig decidir per el francès com a llengua estrangera un altre cop, encara sense saber ben bé a què em volia dedicar posteriorment però ja amb un gran interès per la francofonia. Vaig fer l'examen de la selectivitat de francès, que va coincidir amb el primer any de mesura de la comprensió oral de la llengua estrangera. Recordo perfectament la sensació que vaig tenir quan vaig sentir el text de CO. Vaig mirar a tothom ben horroritzada, buscant algun còmplice, aquell document d'àudio em semblava tremendament ridícul.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada