Doncs a l'hora de la veritat, la llengua que, per excel·lència, he après fora de les aules és el francès. No sé a quina edat vaig començar a fer cursos d'estiu i estades en família, en quasevol cas sempre l'he sabut parlar i entendre, des que tinc memòria -sense voler ser pretenciosa-.
Com ja he dit, fa molts i molts anys que marxo cada estiu, primer em sembla que vaig fer algun curs d'anglès, però la gran majoria de sortides han sigut per aprofundir el francès i últimament m'he dedicat més a l'alemany. Aquest últim estiu, per exemple, vaig marxar a Alemanya i Àustria fent de monitora-intèrpret de la secció infantil de la meva coral. Després vaig anar a un camp de treball a Bietigheim-Bissingen, a la regió de Baden-Württemberg), a treballar amb mainada de 7 a 13 anys.
De totes maneres, suposo que el cas més representatiu i més rellevant va ser fa tres anys, quan vaig marxar d'Erasmus a Saarbrücken, Alemanya. Allà de seguida em vaig relacionar amb un grupet de franceses, i ja no ens vam separar més. Feia absolutament totes les tasques amb elles, rentàvem la roba, sortíem de festa, anàvem a comprar, viatjàvem, nedàvem i tot el que es fa normalment cap als 20 anys. Tant és així que després d'aquest any (confirmo que abans no em passava) he agafat un accent francès quan parlo en alemany. Vaig aprendre moltíssim d'argot, somiava en francès i la immersió va ser pràcticament total.
Llàstima que d'alemany no en vaig aprendre gens... :(
Com ja he dit, fa molts i molts anys que marxo cada estiu, primer em sembla que vaig fer algun curs d'anglès, però la gran majoria de sortides han sigut per aprofundir el francès i últimament m'he dedicat més a l'alemany. Aquest últim estiu, per exemple, vaig marxar a Alemanya i Àustria fent de monitora-intèrpret de la secció infantil de la meva coral. Després vaig anar a un camp de treball a Bietigheim-Bissingen, a la regió de Baden-Württemberg), a treballar amb mainada de 7 a 13 anys.
De totes maneres, suposo que el cas més representatiu i més rellevant va ser fa tres anys, quan vaig marxar d'Erasmus a Saarbrücken, Alemanya. Allà de seguida em vaig relacionar amb un grupet de franceses, i ja no ens vam separar més. Feia absolutament totes les tasques amb elles, rentàvem la roba, sortíem de festa, anàvem a comprar, viatjàvem, nedàvem i tot el que es fa normalment cap als 20 anys. Tant és així que després d'aquest any (confirmo que abans no em passava) he agafat un accent francès quan parlo en alemany. Vaig aprendre moltíssim d'argot, somiava en francès i la immersió va ser pràcticament total.
Llàstima que d'alemany no en vaig aprendre gens... :(
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada