De totes maneres, la teoria psicològica més "simpàtica", à mes yeux, és l'interaccionisme social. Si interpreto bé Vigotski, la llengua es desenvolupa a partir de les necessitats de l'ésser humà, perquè l'home es crea en funció del seu context. No sé fins a quin punt podem afirmar que, com deia ell, la manera de pensar depèn dels significats creats en el llenguatge, però naturalment sí que depenen de la cultura, i sí que el llenguatge és una part essencial de la cultura, per ser culturitzats i per transmetre-la. En qualsevol cas, m'agrada molt la idea de la ZDP i crec que és del tot encertada. Sempre fem més quan tenim la seguretat d'algú que corregirà els nostres errors, en cas que n'hi hagin, i que ens permetrà un marge de maniobra una mica més àmpli, perquè si mai van maldades, ell ho corregirà. Així es guanya confiança i ens podem arriscar!
Un bon exemple fora del nostre àmbit? El professor d'autoescola (com a mínim el meu)!
Un bon exemple fora del nostre àmbit? El professor d'autoescola (com a mínim el meu)!
2 comentaris:
Com que ningú no participa en el meu bloc em contestaré a mi mateixa a veure si així s'anima per inèrcia...
Contesto aquí a la tercera pregunta de la tercera tasca del bloc, perquè de fet només necessita compleció.
Com a mestre i com a aprenent, em sembla que em sentiria més a gust amb el Socioconstructivisme, i amb la relació amb els altres, perquè és per comunicar que, bàsicament, aprenc una llengua.
Com a aprenent vull fer servir aquest nou instrument amb un objectiu concret i sé que un cop l'hagi adquirit l'utilitzaré.
Com a professor he de ser capaç d'aconseguir que els alumnes es puguin comunicar, que tinguin les estratègies necessàries que els permetin desenvolupar-se en les situacions bàsiques (en un estadi inicial de l'aprenentatge).
Per a qüestions més concretes, seguiu llegint...
Cristina!!!
mira que n'arribes a ser d'original, eh? En fi, perquè vegis que em vaig llegint el teu blog et contesto (a més, em sembla que la qüestió qeu planteges és molt interessant). T'he de dir que estic totalment d'acord amb tu. Si aprenc una llengua és amb la finalitat de poder-m'hi comunicar, per tant trobo que una teoria que estimuli molt més les competències "productives" que les "receptives" s'ajusta més al meu concepte d'aprenentatge de llegües. Ara bé, sempre podria ser que el meu parer no fos el de la majoria... però com a mínim veig que coincideix amb el teu!
Publica un comentari a l'entrada