Remembering...

Per reflexionar sobre l'espai en què he après llengües al llarg de la meva vida hauré de fer un petit-gran flashback (que no surt al Diec2 però al GDLC sí!) i recordar les classes on m'he anat construint...

A l'escola, a l'aula de música ens tiravem per terra i pintavem fitxes de "la maison", "la voiture", "le cochon" i "la fenêtre". Als 7 anyets suposo que poca cosa més es pot fer, per més bones que siguin les instal·lacions (que tampoc no era el cas). En qualsevol cas, per a criaturetes te les has de manegar per fer una classe dinàmica i dissimular l'aprenentatge sota el "pinta y colorea". Però mireu, si me'n recordo és perquè va funcionar, encara que només sigui per la memòria visual.

A l'institut apreniem anglès, francès, italià o alemany en les aules típiques i tòpiques, les taules i cadires de color verd, amb guixots i ben brutes, i el professor a davant fent-nos classe des de la pissarra. Segons els apunts de l'altre dia, d'acord amb l'estructura frontal per a la transmissió directa del coneixement. Sí que recordo que el professor es movia entre les taules, i si teniem algun dubte venia a la nostra taula. I quan ens feia dictats es movia amunt i avall. No em sembla un mal mètode, no sé si per causa del costum, i entenc que en aules de secundària l'originalitat i la innovació tampoc no troben el seu lloc. Em sembla recordar que l'enginy més sofisticat era el casette o cd.

Al batxillerat, com que érem tres de francès primera llengua ens van entaforar en un despatx, i rodejats de llibres feiem un cara a cara, nosaltres tres i la professora. A mi personalment no m'agradava gaire, no en tinc gaires records i no crec que aquella proximitat forçada estimulés el meu aprenentatge. Massa aprop.

A l'Alliance française de Girona, més per una qüestió d'espai que per res més, feia la classe amb la professora enganxada a l'orella, classes particulars, molt de tu a tu, però a diferència de a l'institut ella no em molestava. Jo marcava el ritme i ens preparavem segons uns objectius molt clars: el que demanaven a l'examen de Delf A5-A6.

A l'estiu vaig fer un curs d'idiomes a l'Alliance française de Rouen, allà on la Joana d'Arc va perdre el cap. Els equipaments éren sorprenents: ordinador per a cada estudiant, cascos cibernètics i pràcticament vestit d'austonauta. Molta tecnologia per quatre pre-universitaris amb la cara plena de grans i amb el cervell ple d'hormones, però molt bons instruments per a una etapa posterior. Amb tot això és més fàcil practicar tant la comprensió escrita com l'oral, per enregistrar-se un mateix i sentir les performances que es poden arribar a fer.

Per cert, no va perdre el cap, que la van cremar. I ara recordo que la tecnologia no la vaig trobar a Rouen, que això va ser a Vichy, on Pétain va entregar França i els francesos es van convertir en colaboracionistes... Maréchal...nous voilà...

A la universitat la distribució guanyadora era la frontal, tot i que a segon vaig tenir un professor que intentava canviar els hàbits. Recordo un matí que ens va fer sortir a la Rambla Nord (a la UAB) i correr fins a un arbre, on hi havia un dictat clavat al tronc, i l'haviem d'anar memoritzant, frase per frase, i correr cap al banc a apuntar-lo. Dinàmic i diferent, si més no, va servir per oxigenar les neurones.

A l'EOI potser vaig començar a descobrir què hi ha més enllà de l'estructura frontal. Allà seiem en un cercle, ens veiem tots i així sabiem quina cara feiem en cada moment, i com encaixavem tots (en grup i individualment) l'evolució del curs. A més aquí vaig descobrir que hi havia vida més enllà del cd, i ens van passar material audiovisual. També vaig experimentar els jocs de rol. Aquestes classes es completaven amb les de la universitat (o al revés, va ser el gran any de l'alemany).

I resumint que si no no acabaré mai, a l'EII de l'UMH l'equipament, encara que vell, era mol adequat per a l'aprenentatge de llengües. Encara que era una disposició frontal, cada taula disposava d'un casette i uns cascos per enregistrar-te i sentir-te, i el professor feia audicions aleatòries i corregíem els errors en grup. Per a estadis més avançats, aquesta és una idea a tenir en compte.