Com deia en Manelic, HE MORT EL BLOG, HE MORT EL BLOG!!! Què passa que ja no escriu ningú?!!
Avui, després de massa inactivitat bloggera -que no mental ni acadèmica- -mmm... no, no estic intentant fer gràcia-, reprenc les meves tasques. Em sembla que com a aprenent he experimentat el conductisme, tant com a aprenent de llengües com d'altres matèries. Mirem-ne alguns exemples:
Segons el conductisme, a partir d'unes estrctures donades, l'aprenent l'ha de repetir, interioritzar i substituir per el que convingui. En el meu cas, sovint he hagut de repetir enregistraments de converses (el record més fresc, el de l'italià). Així mateix, la divisa de dividir un problema en petites etapes és una idea recurrent en la programació, aquesta GRAN assignatura de la nostra GRAN carrera. Però tornem a l'exemple d'abans que és el que ens ocupa:
En aquell curs d'italià vaig haver de recitar oralment, repetir estructures i memoritzar textos, exercicis atribuïts a l'apliació del conductisme a l'ensenyameny de llengües. Al principi no enteníem el que deiem. La gramàtica (i qualsevol explicació) va venir posteriorment, i NO podíem cometre errors o érem severament castigats.
A causa d'això, i d'una professora una mica massa tossuda i intransigent, es van produir situacions una mica ridícules: a 25 anys, i com "baixat del cel", no es pot saber pronunciar segons què, i a mi em va fer l'efecte que fins i tot humiliava els alumnes. No a mi, que per ser catalana tinc més facilitat per a la fonètica italiana, sino a una americana, que per la seva criba fonològica incrustada ja no podia fer segons què. La professora insistia, la noia es negitejava, ella insistia més i fins i tot cridava, i allò no duia enlloc. Enfin...
Avui, després de massa inactivitat bloggera -que no mental ni acadèmica- -mmm... no, no estic intentant fer gràcia-, reprenc les meves tasques. Em sembla que com a aprenent he experimentat el conductisme, tant com a aprenent de llengües com d'altres matèries. Mirem-ne alguns exemples:
Segons el conductisme, a partir d'unes estrctures donades, l'aprenent l'ha de repetir, interioritzar i substituir per el que convingui. En el meu cas, sovint he hagut de repetir enregistraments de converses (el record més fresc, el de l'italià). Així mateix, la divisa de dividir un problema en petites etapes és una idea recurrent en la programació, aquesta GRAN assignatura de la nostra GRAN carrera. Però tornem a l'exemple d'abans que és el que ens ocupa:
En aquell curs d'italià vaig haver de recitar oralment, repetir estructures i memoritzar textos, exercicis atribuïts a l'apliació del conductisme a l'ensenyameny de llengües. Al principi no enteníem el que deiem. La gramàtica (i qualsevol explicació) va venir posteriorment, i NO podíem cometre errors o érem severament castigats.
A causa d'això, i d'una professora una mica massa tossuda i intransigent, es van produir situacions una mica ridícules: a 25 anys, i com "baixat del cel", no es pot saber pronunciar segons què, i a mi em va fer l'efecte que fins i tot humiliava els alumnes. No a mi, que per ser catalana tinc més facilitat per a la fonètica italiana, sino a una americana, que per la seva criba fonològica incrustada ja no podia fer segons què. La professora insistia, la noia es negitejava, ella insistia més i fins i tot cridava, i allò no duia enlloc. Enfin...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada