dijous, 26 d’abril del 2007
dimarts, 24 d’abril del 2007
De teories lingüístiques - Segona part
A mi em fa l'efecte que em sento millor amb el mètode tradicional, però és que em sento incapaç de plantejar-me l'aprenentatge d'una llengua segons el mètode estructuralista (per la meva experiència innocua amb l'italià) o amb el generativisme, que em costa una mica de percebre. A més, sempre m'ha agradat estudiar gramàtica "a palo seco", i la normativa és la meva debilitat. Amb aquestes eines ja et sents capaç de tirar-te a la piscina del país en qüestió, aprendre la llengua "de la calle", potenciaria l'oral i crec que em faria entendre. Diria que és així com vaig aprendre el català (amb l'ajuda, naturalment de més pes que la metodologia en sí, de tot el meu entorn), i com gaudeixo amb els altres idiomes: fent gramàtica!!
Segons els comentaris que vam fer a classe, la llengua materna se sol aprendre seguint el mètode tradicional (si la llengua materna és el català o el castellà, i suposo que per extensió, qualsevol llengua romànica); llengües com el rus el turc o l'àrab segueixen aquest mètode, també. O no? és que tot plegat, se'm fa una mica abstracte. ara tafanejaré a veure si ho heu entès més que jo (segur que sí, estic espessa...).
Segons els comentaris que vam fer a classe, la llengua materna se sol aprendre seguint el mètode tradicional (si la llengua materna és el català o el castellà, i suposo que per extensió, qualsevol llengua romànica); llengües com el rus el turc o l'àrab segueixen aquest mètode, també. O no? és que tot plegat, se'm fa una mica abstracte. ara tafanejaré a veure si ho heu entès més que jo (segur que sí, estic espessa...).
dijous, 19 d’abril del 2007
De teories lingüístiques...
Avui intentaré ser més breu per no provocar tanta controvèrsia. Em fa l'efecte que en el meu cas, l'exemple més clar és el de com vaig aprendre italià (i que a més diria que ja vaig comentar en algun post), seguint el mètode estructuralista, si no ho he entès malament.
Em sembla que vam començar amb les presentacions, però no me'n recordo perquè a part de tenir una memòria nefasta, aquest sistema no m'ha permès tenir documents que ho confirmin. Al principi la professora parlava molt, repetia les coses ben fort i clar, a veure si la comprensió era un problema de duresa auditiva. Gesticulava molt, es movia per la classe, repetia i reformulava les proferències unes quantes vegades. Mica en mica vam començar a participar nosaltres, fent també algun joc de rol com s'ha comentat a classe, però sempre eren intervencions curtes i força guiades. Al cap d'un o dos mesos, ens vam haver d'aprendre una conversa de tres persones de memòria, cada dia una mica més. L'anàvem sentint i ella ens l'anava fent repetir, un tros, un tros més, acumulatiu, i anar fent. Al final tota la conversa de memòria, els tres personatges, anàvem canviant però tothom s'ho sabia tot.
Correspon amb l'estructuralisme en l'èmfasi en el llenguatge oral, ja que només vam parlar (amb la professora, entre nosaltres, repetint la conversa fins a la sacietat...). També ens va fer aprendre de memòria una cançó, però això sempre m'ho han fet fer en tots els cursos de llengua.
No tinc tant clar que estimulés el contrast amb altres llengües, perquè qualsevol esment a una altra llengua que no fos l'italià estava completament prohibit. De totes maneres, per força es recolzava en això, perquè en llengües com per exemple l'amazig o el basc ja em poden anar parlant, ja, que si no em donen algun punt de referència no entenc res ni puc evolucionar. En qualsevol temps necessitaria molt més temps per a arribar al mateix nivell de comprensió de l'italià, una llengua molt més propera a la meva materna.
Sincerament, jo no li trobava (ni li trobo ara) la utilitat, però és probable que sigui perquè vaig abandonar les classes al cap de poc (potser al cap de 3 mesos d'haver començat). Perquè se m'acabava l'Erasmus, eh? No pas perquè em rendís... Per això, a hores d'ara, només puc dir (i ni tant sols sé com s'escriu...) "Scusi, signora, è libbero il posto? Sí, sono tute i due liberi. Prego!" i blablabla, però no segueixo que no sé escriure i no vull destrossar l'italià!!!
Em sembla que vam començar amb les presentacions, però no me'n recordo perquè a part de tenir una memòria nefasta, aquest sistema no m'ha permès tenir documents que ho confirmin. Al principi la professora parlava molt, repetia les coses ben fort i clar, a veure si la comprensió era un problema de duresa auditiva. Gesticulava molt, es movia per la classe, repetia i reformulava les proferències unes quantes vegades. Mica en mica vam començar a participar nosaltres, fent també algun joc de rol com s'ha comentat a classe, però sempre eren intervencions curtes i força guiades. Al cap d'un o dos mesos, ens vam haver d'aprendre una conversa de tres persones de memòria, cada dia una mica més. L'anàvem sentint i ella ens l'anava fent repetir, un tros, un tros més, acumulatiu, i anar fent. Al final tota la conversa de memòria, els tres personatges, anàvem canviant però tothom s'ho sabia tot.
Correspon amb l'estructuralisme en l'èmfasi en el llenguatge oral, ja que només vam parlar (amb la professora, entre nosaltres, repetint la conversa fins a la sacietat...). També ens va fer aprendre de memòria una cançó, però això sempre m'ho han fet fer en tots els cursos de llengua.
No tinc tant clar que estimulés el contrast amb altres llengües, perquè qualsevol esment a una altra llengua que no fos l'italià estava completament prohibit. De totes maneres, per força es recolzava en això, perquè en llengües com per exemple l'amazig o el basc ja em poden anar parlant, ja, que si no em donen algun punt de referència no entenc res ni puc evolucionar. En qualsevol temps necessitaria molt més temps per a arribar al mateix nivell de comprensió de l'italià, una llengua molt més propera a la meva materna.
Sincerament, jo no li trobava (ni li trobo ara) la utilitat, però és probable que sigui perquè vaig abandonar les classes al cap de poc (potser al cap de 3 mesos d'haver començat). Perquè se m'acabava l'Erasmus, eh? No pas perquè em rendís... Per això, a hores d'ara, només puc dir (i ni tant sols sé com s'escriu...) "Scusi, signora, è libbero il posto? Sí, sono tute i due liberi. Prego!" i blablabla, però no segueixo que no sé escriure i no vull destrossar l'italià!!!
L'ameba - Cinquena i última part
El pitjor i el millor professor...hummm, m'agrada que em facin aquesta pregunta. La meva pitjor professora va ser, SENSE CAP MENA DE DUBTE, l'O.R, la meva professora d'alemany de primer de carrera a l'Autònoma. Se suposa que entràvem a la carrera sense cap coneixement de la segona llengua estrangera, ella mateixa, que ajudava a matricular-se als estudiants nous, em va recomanar que fes alemany si no en tenia ni idea, que les classes començarien des de zero. Aviat vaig comprovar sense satisfacció que això no va ser així perquè només érem 3 que no en teníem ni idea. Vaig suspendre els dos semsetres. No entenia res, i cada dilluns i cada dimecres, abans d'entrar a classe, el món em queia a sobre i fins i tot em sentia trista, incapaç i inútil, perquè no entenia res de res i em pensava que no me'n sortiria mai. Vaig fer la repesca de juny del primer semestre, i em van posar un cinc pelat. A l'estiu, vaig decidir marxar tres setmanes a Freiburg im Breisgau, a fer un curs d'alemany al Berthold-Schwarz-Institut. Quan vaig tornar vaig fer l'examen, i em va posar un altre cinc pelat. Vaig anar a parlar amb ella, encara no sé ben bé per què i recordo rebre aquest missatge -naturalment no amb aquestes paraules, però sí amb aquesta mala llet-:
"Ets més curta que feta d'encàrrec, no te'n sortiràs mai, et passo de curs per treure-te'm de sobre, no hi ha res a fer, faràs anar malament tota la classe, etc, etc, etc." Molt bé, senyora O.R., és la millor manera de motivar als alumnes de primer, que comencen una carrera i tenen el culet encongit per fer-se un lloc en aquest món. No se suposa que quan comences t'han d'animar, de donar forces, de proposar-te ajuda? O és que em volia ferir l'orgull per posar-me les piles? En qualsevol cas, l'únic que va aconseguir és que en tingui un mal record per sempre més.
De l'altra cara de la moneda també m'agrada parlar-ne. Bàsicament, podríem dir que el professor d'alemany que vaig tenir a continuació, en J.S., SÍ que era un bon professor. Motivava, treballava i feia treballar, et transmetia la passió i les ganes, t'encomanava a fer noves coses i et donava seguretat. Gràcies per treure'm del pou, fer-me descobrir l'alemany de veritat, perdre-li la por, clavar-li les banyes i treure-me'l amb un excel·lent (que no vaig refregar als morros de la de l'altre any perquè no la volia ni veure).
No obstant això, el millor professor per excel·lència en el meu record és en L.L., professor de francès de tercer i quart d'ESO, i gràcies a qui sóc on sóc ara mateix. Un noi sensible, dedicat, poeta, romàntic, apassionat, seriós i encantador que em va fer estimar la llengua francesa més que als mateixos francesos. Sempre més hi he tingut relació, perquè d'alguna manera ens unia el francès. Va ser el meu Petit Prince. Moltes gràcies.
"Ets més curta que feta d'encàrrec, no te'n sortiràs mai, et passo de curs per treure-te'm de sobre, no hi ha res a fer, faràs anar malament tota la classe, etc, etc, etc." Molt bé, senyora O.R., és la millor manera de motivar als alumnes de primer, que comencen una carrera i tenen el culet encongit per fer-se un lloc en aquest món. No se suposa que quan comences t'han d'animar, de donar forces, de proposar-te ajuda? O és que em volia ferir l'orgull per posar-me les piles? En qualsevol cas, l'únic que va aconseguir és que en tingui un mal record per sempre més.
De l'altra cara de la moneda també m'agrada parlar-ne. Bàsicament, podríem dir que el professor d'alemany que vaig tenir a continuació, en J.S., SÍ que era un bon professor. Motivava, treballava i feia treballar, et transmetia la passió i les ganes, t'encomanava a fer noves coses i et donava seguretat. Gràcies per treure'm del pou, fer-me descobrir l'alemany de veritat, perdre-li la por, clavar-li les banyes i treure-me'l amb un excel·lent (que no vaig refregar als morros de la de l'altre any perquè no la volia ni veure).
No obstant això, el millor professor per excel·lència en el meu record és en L.L., professor de francès de tercer i quart d'ESO, i gràcies a qui sóc on sóc ara mateix. Un noi sensible, dedicat, poeta, romàntic, apassionat, seriós i encantador que em va fer estimar la llengua francesa més que als mateixos francesos. Sempre més hi he tingut relació, perquè d'alguna manera ens unia el francès. Va ser el meu Petit Prince. Moltes gràcies.
dimecres, 18 d’abril del 2007
La meva... - Quarta edició (ja vaig acabant)
Vaig estudiar anglès fora de l'institut un parell o tres d'anys, amb la intenció de treure'm el First. Anava a una acadèmia privada, i vaig tenir una professora mexicana, un americà de Boston i un australià. Estic globalment satisfeta amb el que vaig aprendre allà, tot i que tampoc és gaire difícil perquè jo no en sabia gaire i qualsevol cosa m'era útil.
El francès l'he estudiat a l'Alliance française i a l'Institut français. Tant en grups com en classes particulars. És interessant, et donen referències culturals, t'intenten rodejar i despertar l'interès per la seva cultura (sempre he tingut professors nadius, en aquestes institucions) i en molts casos ho aconsegueixen (sobretot si l'alumna ja té una bona predisposició). A més vam fer alguna excursió a França i tot. Però no li reconec un mèrit únic, a l'institut també hi vaig aprendre moltíssim (amb professors catalans i amb menys mitjans econòmics). A segon de carrera em vaig apuntar al Servei de llengües modernes, a l'últim curs de francès. Més que res per anar fent, perquè no vaig aprendre llengua (la gramàtica arriba un moment que s'acaba), però sempre et podien explicar coses interessants.
A segon de carrera em vaig apuntar a l'EOI per fer alemany, perquè a primer de carrera n'havia suspès els dos semestres (anava a l'Autònoma). A setembre vaig veure clar (o més aviat m'ho va vomitar la professora, vegeu el proper capítol) que necessitava més hores de les que m'oferien a la universitat, i vaig anar a fer la prova d'accés a l'EOI. Jo tenia por que em poséssin a primer, perquè realment volia apretar, ja que la meva professora de la universitat m'havia dit que no en tenia ni idea, que no servia i que per culpa meva la classe s'endarreriria. Molt pedagògia i sensible. Jo pregava perquè em posessin a segon d'alemany.
Quina sorpresa, però, quan vaig veure que m'havien posat a tercer...després de reclamar, em van dir que ho intentés, que era el mateix suspendre tercer i repetir que fer segon i després tercer. Resultat: 94'35 del certificat elemental i un excel·lent a la universitat. Estic molt contenta de la professora, del mètode i de l'EOI de Sabadell en general, perquè aquell any vaig aprendre més alemany que en tota la meva vida, a més ho vaig fer ben feliç, motivada i sense cap mena de patiment.
El francès l'he estudiat a l'Alliance française i a l'Institut français. Tant en grups com en classes particulars. És interessant, et donen referències culturals, t'intenten rodejar i despertar l'interès per la seva cultura (sempre he tingut professors nadius, en aquestes institucions) i en molts casos ho aconsegueixen (sobretot si l'alumna ja té una bona predisposició). A més vam fer alguna excursió a França i tot. Però no li reconec un mèrit únic, a l'institut també hi vaig aprendre moltíssim (amb professors catalans i amb menys mitjans econòmics). A segon de carrera em vaig apuntar al Servei de llengües modernes, a l'últim curs de francès. Més que res per anar fent, perquè no vaig aprendre llengua (la gramàtica arriba un moment que s'acaba), però sempre et podien explicar coses interessants.
A segon de carrera em vaig apuntar a l'EOI per fer alemany, perquè a primer de carrera n'havia suspès els dos semestres (anava a l'Autònoma). A setembre vaig veure clar (o més aviat m'ho va vomitar la professora, vegeu el proper capítol) que necessitava més hores de les que m'oferien a la universitat, i vaig anar a fer la prova d'accés a l'EOI. Jo tenia por que em poséssin a primer, perquè realment volia apretar, ja que la meva professora de la universitat m'havia dit que no en tenia ni idea, que no servia i que per culpa meva la classe s'endarreriria. Molt pedagògia i sensible. Jo pregava perquè em posessin a segon d'alemany.
Quina sorpresa, però, quan vaig veure que m'havien posat a tercer...després de reclamar, em van dir que ho intentés, que era el mateix suspendre tercer i repetir que fer segon i després tercer. Resultat: 94'35 del certificat elemental i un excel·lent a la universitat. Estic molt contenta de la professora, del mètode i de l'EOI de Sabadell en general, perquè aquell any vaig aprendre més alemany que en tota la meva vida, a més ho vaig fer ben feliç, motivada i sense cap mena de patiment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
